Fa uns dies vaig agafar de la biblioteca un llibre que pertany a la literatura universal i del qual segurament tothom ha sentit a parlar: "Orgull i prejudici".
La veritat és que al acabar de llegir-lo em va deixar una bona sensació, cosa que em va sorprendre perquè tot i estar escrit per una dona clàssica i conservadora (la famosa Jane Austen) de la qual no comparteixo els mateixos ideals, ja que penso que les dones no són simples persones que a tot al que poden aspirar és a ser bones esposes, haig de reconèixer que manipula d'una manera subtil però encertada l'opinió del lector envers els diferents personatges que van apareixent en la trama, fins al punt en que aconsegueix que aquest es submergeixi de ple en la història, com si els pensaments de la protagonista (Elizabeth Bennet) fossin els propis.
Per això, la lliçó que ens ensenya Austen sobre com no hem de fiar-nos de les aparences queda ben marcada, ja que al pensar com ho feia la protagonista, i jutjant als altres amb els seus arguments, al final ens adonem que ella al igual que la resta de persones, tan les fictícies com les reals, estem plenes de prejudicis.
